martes, 20 de octubre de 2009

"La meva carcassa és més dura, ara ja puc respirar" i treure tot l'aire de dins teu, i saber que no estas sola, i deixar de petir, i deixar que t'abraçi, i.

Ell es refugia en les seves paraules plenes de ràbia y tistesa. No permetre que les llàgrimes o el dolor invaeixi la teva anima.
Totes les coses dolentes tenen alguna de bona, ni que sigui petita, petita. Pensa, medita, saps que pots, ets forta, inclus més del que penses. No caiguis en el mateix forat, no esclatis..

Ens farem costat per sempre més.
t'estimo estel del meu cel.

B.B.

No hay comentarios:

Publicar un comentario